Fruita i derivats
Fruita dolça
A l’alta muntanya, no hi havia cap casa de pagès que no es pogués abastir de la seva pròpia fruita. Segons els gustos i la capacitat per aconseguir fruita d’una mena o l’altra, s’empeltaven peus de fruiter per comptar amb bones pomes, peres, cireres, codonys, moreres, prunes o prinyons…
Les varietats que millor van adaptar-se i que més agradaven van acabar comptant amb nom propi i així podem trobar pomes senyoretes, peres de Cardós, prinyons cascabellicos, i fins a un nombre encara no del tot avaluat de varietats. És el que avui s’anomena “biodiversitat cultivada”, un llegat de la feina pagesa dels nostres avantpassats, perfectament adaptat a les condicions del nostre entorn, però gran part del qual es troba en risc de desaparèixer.
La pera de Cardós és probablement una de les varietats gastronòmicament més apreciades. S’inclou en receptes com l’allioli de codony o en molts guisats de carn on es vol donar un punt dolç. La polpa d’aquesta pera té la característica que, quan es cuina, adquireix un to rosat.
Al Pallars podeu trobar cultius de pomes de varietats comercials que es comercialitzen en venda directa i també projectes d’elaboració de conserves i melmelades.
També, s’han desenvolupat projectes de cultiu de varietats d’arbres locals per a l’elaboració de sidra. Una beguda de consum domèstic que havia tingut presència al Pirineu, en els indrets de muntanya més aïllats i que tenien un accés difícil a les rutes comercials del vi.
Fruita seca
La muntanya més baixa i la Conca, amb un clima més càlid i un terreny més apte, ha propiciat el cultiu de fruita de secà, especialment d’ametller. Les bones perspectives comercials han fet que la superfície cultivada augmentés en els últims anys. Un cultiu, però, que compta amb una important base tradicional que es reflecteix amb la presència de les ametlles en molts dels dolços tradicionals o en les picades amb ametlla torrada que acompanyen molts guisats.
En fruita de closca, són també importants les nous. Actualment, hi ha projectes de cultiu, però tradicionalment era un producte de recol·lecció dels arbres que cada pagès tenia a la seva finca i que sovint havien crescut espontàniament en ribes o marges.
Nous garapinyades i el mostillo són alguna de les postres tradicionals elaborades amb nous.
Fruita vermella o de bosc
També de la recol·lecció procedien alguns dels elaborats tradicionals del Pirineu i del Pallars. Gerds, mores, nabius, fragues (maduixes silvestres), saüc… han estat la base de licors, begudes, melmelades i conserves. Al Pallars podeu trobar fruits vermells de cultiu i melmelades.