Pa i coques

Tradicionalment, al Pallars, el pa es feia en forns propis o en forns comunitaris, de llenya, que no deixaven mai de funcionar. Els camps de blat van formar part del paisatge pallarès fins que la mecanització i la millora de les comunicacions van motivar la substitució d’aquests cultius poc productius i que trobaven la seva raó de ser en l’autosuficiència, per prats farratgers o cultius com la vinya, a les zones més amples i planeres.

La pèrdua de producció de blat propi també va restar sentit a la producció de pa. I així, poc a poc, els forns de pa comercials, van anar prenent el lloc als forns comunitaris i domèstics.

Actualment, al Pallars conviuen els forns de pa tradicionals, alguns dels quals funcionen encara amb llenya, amb projectes més personals, que utilitzen canals de comercialització alternatius com els mercats setmanals, i sense un establiment obert al públic.

En tots els casos, la tradició conviu amb la innovació. En la tradició, trobem el pa rodó o de pagès i les coques. En aquest apartat, mereix la pena destacar productes singulars com el redort; una coca de forma arrodonida, elaborada amb una massa enriquida amb llard, ous i sucre. Abans de coure-la s’hi fan dos talls al mig en forma de creu, que permeten doblegar la massa en quatre orelles. El redort es deixa coure bé i s’assaona amb sucre, oli i anís.

També son característiques les coques de recapte, que en alguns llocs del Jussà anomenen coques d’enciam. I els panadons, més comuns al Pallars Jussà i fins a la Noguera, i que tradicionalment es menjaven per Setmana Santa tot i que actualment se’n troba tot l’any. S’elaboren amb una massa de farina, aigua, llard, llet i oli, que es fa servir d’embolcall i es farceix amb espinacs, panses i pinyons.